Em pots veure, però no existeixo, Alan Gignoux

exemplar final amb reducció de preu per a lleugers danys a la coberta

En fotografiar refugiats a França, Bèlgica, Àustria i Suècia el 2018, Alan Gignoux va notar que un tema recurrent entre ells era l'erosió gradual de l'identitat, com a resultat de llargos períodes de vida en un estat de limbo a la perifèria de la societat. 

Al Regne Unit, les persones que solliciten asil pateixen de manera similar llargs períodes d'incertitud mentre esperen una resposta a les seves sol·licituds. Sense poder treballar, poden patar la pobresa o la misèria, una mala salut física i mental i fins i tot l'internament en un centre de detenció. Si la seva sol·licitud és rebutjada, han de ressignificar no només els anys perduts, sinó també la aterradora possibilitat de veure's obligats a retornar a un país que van arriscar-ho tot per deixar. Aquells que romanen al Regne Unit després que se'n hagi rebutjat la sol·licitud d'asil s'enfronten a un futur incert i insegur, totalment dependent del suport de la família, els amics i les organitzacions benèfiques.

Per crear una metàfora visual de l'impacte corrosiu del procés d'asil en els individus, Gignoux va utilitzar una camera obscura amb una llarga exposició per desenfocar l'identitat dels refugiats que va fotografiar, mantenint alhora el fons net. Amb la intenció d'incloure les veus dels refugiats en el projecte, va convidar les persones que va fotografiar, així com altres refugiats que volien participar, a redactar una resposta creativa als retrats desenfocats en tallers d'escriptura creativa.

Publicat per gignouxphotos
Edició de 60 exemplars
87 pàgines
341 x 297 mm
ISBN 9781999961077