L'ull sintètic, Fred Ritchin

La revolució provocada per la intel·ligència artificial en quant a allò que una fotografia pot i no pot fer és profunda. Aquest llibre explora els punts forts de la fotografia, el que ha significat per als individus i per a la societat, les transformacions massives que ha patit a causa de diversos factors en l’era digital i les noves possibilitats per crear imatges. Entre elles es troben els mitjans de comunicació tradicionals i els nous, amb un especial accent en l’imatge sintètica, considerada tant un desenvolupament positiu com aterrador.

El 1840, un any després de l’invenció de la fotografia, el pintor Paul Delaroche va exclamar: «D’ara endavant, la pintura ha mort». La fotografia era més ràpida i econòmica com a mitjà representatiu i més realista, i la seva invenció també va alliberar els pintors, que van poder adoptar unes pràctiques molt més arriscades i abraçar corrents com l’impressionisme, el cubisme, el minimalisme i l’expressionisme abstracte. Avui en dia, els fotògrafs també s’enfronten a aquest repte. Molts han respost amb noves estratègies, però cal més innovació. Poden els fotògrafs ser tan radicalment expansius i revolucionaris com els pintors? Poden conservar o fins i tot ampliar el paper de la fotografia a la societat com a testimoni creïble? Pot l’imatge fotogràfica adoptar formes que abans eren inimaginables?

The Synthetic Eye tracta d’aquesta revolució transformadora. Com es pot utilitzar la imatge sintètica per ampliar la nostra comprensió de nosaltres i dels nostres mons? Pot una fotografia alternativa afondir i ampliar el gran abast que el mitjà ja tenia? Quins són els perills? Com es veiran afectats els nostres concepte de realitat, de possibilitats i d’actualitat?