Menjar vell, Ed Atkins
De la mà d’un dels artistes més aclamaits de la seva generació arriba un sol·loqui purificant: un profund no-res pronunciat en un desgranat «després». Calcinat per la senilitat i la nostalgia, i sacat de quina per tota mena de fam, «Old Food», d’Ed Atkins, trita de l’al·legoria a l’article de llista, de la lírica al menú, i acaba per rebre un quadre en declivi, idiomàtic i rascadós a partir dels restes canibalitzats de cada una de les formes, per ordre. Escrit en conjungió amb la mostra d’Atkins del mateix nom, «Old Food» és un Brexit dur, farcit d’historicisme, de melancolia i d’una certa estupidesa de bravura.
Ed Atkins és un artista que elabora tota mena de convolució del autorretrat. Escriu profecies desmentides d’una intimitat desconfortant; pinta paròquies; i crea vídeos realistes generats per ordinador que sovint inclouen figures que s’assemblen a l’artista en plena crisi psíquica inexplicable. El realisme artificial d’Atkins, tant escrit com animat, pastixa el romanticisme per reduir-lo a un llatorre sentimental, i així modelar encara més bé aquells sentiments desolats que sovint són tan inexpressibles en la vida real.
Publicat per Fitzcarraldo Editions
Tapa terna
120 pàgines
130 x 200 mm
