mono.kultur #43, Fatima Al Qadiri: Narratives incorporades

La productora i artista kuwaitiana Fatima Al Qadiri és una figura d'alguna manera enigmàtica al punt de confluència entre la música electrònica, les belles arts i la teoria política. Dobrant i fusionant diferents gèneres musicals, ha publicat una petita selecció d'àlbums majoritàriament instrumentals que sovint suggereixen narratives distòpies, evocant una imatgineria inquietant de la nostra era de la informació, cada vegant més sobresaturada i desorientadora. És un so simple però complex que deu tant a la música electrònica i a les bandes sonores de videojocs com a compositors russos i tradicions musicals àrabes.

És una música que no només beu d'un abanix eclèctic d'influències contrastants, sinó d'un fons personal estratificat: Nascuda al Senegal, Fatima Al Qadiri va créixer al Kuwait, però va estar exposada a la cultura de club durant les seves freqüents estades a Londres i els seus estudis als EUA. És a Nova York on aviat va establir el seu propi espai dins les escenes artística i musical, sent-se tan còmoda produint música amb el seu propi nom com concebint instal·lacions artístiques com a membre del col·lectiu d'artistes GCC o proporcionant la banda sonora de les desfilades de moda de marques com Telfar i Hood by Air. 

Però independentment del gènere o del suport, gairebé tota l'obra d'Al Qadiri es defineix per les corrents temàtiques subterrànies que travessen els seus discos, les seves instal·lacions i les seves col·laboracions, tractant sobre estereotipis culturals, nocions de lloc i desplaçament, política regional i global, i conceptes de identitat nacional, de gènere i sexual. El seu so és molt d'aquí i ara, canalitzant no només un passat de múltiples capes, sinó també un present complicat, processant un flux d'entrades i informació. El so com a una realitat filtrada, una mena de compressió digital d'obsessions personals i preocupacions contemporànies. 

Amb mono.kultur, Fatima Al Qadiri va parlar de les narratives de la seva música, del ritme de la història i de la banda sonora dels camps petrolers en flames.

Visualment, la publicació traça un arc des de la joventut de Fatima Al Qadiri fins a la seva obra actual. Les imatges principals provinen de la seva sèrie Bored 1997, per la qual, amb 16 anys, va fotografiar la seva germana petita, Monira, vestint-se amb la roba del pare. La sèrie es publica aquí per primera vegada en format impres, intercalada amb captures d'una obra en vídeo actual sobre la inversió de gènere i els rituals kuwaitians, inserides com a adhesius estatius.

Entrevista de Daniel Berndt / Obres de Fatima Al Qadiri / Disseny de Fuchs Borst

Publicat per mono.kultur
Tapa blanda
40 pàgines
150 x 200 mm
ISSN 18617085