mono.kultur #42, Sophie Calle: Circuit tancat

Si cal descriure la obra de Sophie Calle d’alguna manera, potser la millor seria la d’elusiva. Tan sigui per marcar un moment d’intrusió distant (seguint estranys per la ciutat, treballant de cambrera i examinant les traces i les restes que deixen en habitacions d’hotel anònimes), d’autoexhibicionisme controlat (entregant una carta de ruptura a 107 experts perquè l’analitzessin, exposant regals d’aniversari no oberts) o de pura curiositat (preguntant als cecs que definissin la bellesa, convidant estranys a passar temps al seu llit), la seva obra descriu amb minuciosa detall intimitats i vulnerabilitats, possibilitats i pèrdues.

Marchant per la vora entre el privat i el públic, entre l’estructura i el capritx, Sophie Calle construeix les seves «actuacions» al voltant de regles i rituals rigorosos que permeten moments d’imprevist, que qüestions quedin sense resposta i que es produeixi un silenciós meravellament en la quotidianitat. Sophie Calle ha exposat la seva obra al Centre Pompidou de París, a la Whitechapel Gallery de Londres i a la Bienal de Venècia, entre altres exposicions innumerables. Viu i treballa a París. En una conversa casual i enigmàticament sinuosa amb mono.kultur, Sophie Calle va parlar de com va començar la seva carrera perduda per París, del plaer de renunciar al control i de comprar la seva pròpia tomba a Califòrnia.
Visualment, la revista pren prestat de l’afició de Sophie Calle per l’estructura i divideix el seu contingut entre la part pública, amb una exposició altament estètica d’obres seleccionades, i la personal, amb una conversa molt franca en un matís de gris diferent.

Entrevista de Kingston Trinder / Obres de Sophie Calle / Disseny de Stephanie Passul

Publicada per mono.kultur
Tapa terna
48 pàgines
150 x 200 mm
ISSN 18617085