mono.kultur #38, Gus van Sant: In Limbo
El 1991, River Phoenix i Keanu Reeves, interpretant dos prostituts de carrer a ‘My Own Private Idaho’, ens portaren en un viatge al costat soscurent dels Estats Units: un lloc sord, inquietant i vulnerable, completament oposat al gran somni americà. També va llançar una de les carreres cinematogràfiques més inusuals i singulars de Hollywood, amb Gus van Sant.
Des de llavors, oscil·lant entre produccions clàssiques de Hollywood com ‘Good Will Hunting’ o ‘Milk’, i pel·lícules d’autor altament experimentals i desafiants com ‘Drugstore Cowboy’, ‘Elephant’ o ‘Last Days’, Gus van Sant és un dels poques directors que treballa dins i fora de Hollywood amb una facilitat i una credibilitat remarquables, creant una filmografia estranyament enganxosa i constantment valenta.
Si hi ha alguna cosa que uneix la vasta i diversa obra de van Sant, és una afinitat recurrent amb els fràgils i els exclosos —addictes, estafadors, polítics, estrelles del rock— i amb la joventut, en aquell punt de ruptura on acaba la innocència.
Gus van Sant ens ofereix una visió profundament humana del món. És un cinema definit per la tendresa i la lentitud, que prefereix observar en lloc de manipular. Un cinema de buits i finals oberts, on l’ambient regeja sobre el significat i on el que veiem i escoltem no acaba de tancar, deixant-nos amb la reflexió.
En una entrevista adequadament sinuosa amb mono.kultur, Gus van Sant va parlar de la seva segona oportunitat com a director, d’improvisar pel·lícules sobre la marxa i del perquè Hollywood sempre acaba guanyant.
Visualment, la publicació està molt influenciada pel sobri estil cinematogràfic de Gus van Sant, que es submete a un horitzó infinit de paisatges americans i deixa ample lloc a les paraules, els cels i alguna figura que apareix de sobte.
Entrevista d’Anna Saulwick / Introducció de Kai von Rabenau / Fotogrames de pel·lícules de Gus van Sant / Disseny de Linda Riedl
Publicat per mono.kultur
Tapa terna
44 pàgines
150 × 200 mm
ISSN 18617085
