La meva tia Ana Mari, Héctor Mediavilla

El 13 de març de 2020 es va decretar el confinament domiciliari a causa de la pandèmia provocada pel virus de la Covid-19. Ana Mari tenia 92 anys i vivia sola en un pis de Barcelona des que el seu marit i el seu germà, el pare d'Hèctor, havien mort tres anys abans. Després de passar unes setmanes tancada a casa, sense en sortir, i amb la finalitat d'ajudar-la a superar l'angústia de la seva situació, Hèctor li va suggerir que compartís les seves experiències i reflexions mitjançant imatges i textos.

Hèctor Mediavilla, a més de ser fotògraf i cineasta, és expert en fotografia participativa i en ajudar els altres a utilitzar la càmera com a eina d'integració, i va adonar que podia fer servir aquests coneixements en bon sentit amb la seva estimada tia. Ana Mari no havia fet cap fotografia en més de quaranta anys, així que el seu nebot li va ensenyar a utilitzar una càmera de pellicle instantània amb la qual podia fer fotos sense complicacions tècniques. Li va donar unes instruccions i ella va acceptar el repte. Unes setmanes més tard, després d'haver superat els primers intents i d'haver-li mostrat els textos que estava escrivint, Hèctor li va demanar que li mostrés les fotografies de l'àlbum familiar.

En aquest context d'intimitat entre l'autor i la seva tia, va néixer «La meva tia Ana Mari», una obra en la qual el passat i el present coexisteixen, mesclant les instantànies de la protagonista i les seves reflexions amb les fotografies de l'àlbum familiar, evocadores d'un temps compartit amb els absents. Aquest petit llibre pretén donar veu a les persones grans que sovint viuen la seva solitud en silenci i la situació de les quals es va agravar durant el confinament.

Publicat per Edicions Possibles
Tapa dura
112 pàgines
100 x 150 mm
ISBN 9788409279074