Mama Coca, Nadège Mazars

Mama Coca refavoreix la narrativa construïda al voltant de la coca i examina la prohibició d'una planta que ha format part del patrimoni de les comunitats autòctones sud-americanes durant milers d'anys. Destaca l'esperança de construir un futur diferent a través de les lluites dels pobles amerindis en una regió especialment afectada per la violència dels conflictes interns. El llibre fotogràfic recull una sèrie de fotografies fetes al departament de Cauca (Colòmbia) sobre la guàrdia indígena i els principals rituals del poble Nasa, amb textos i arxius.

En les comunitats Nasa, la coca encara s'utilitza i es consumeix àmplament, especialment en pràctiques rituals. És clau per a les connexions espirituals. S'acostuma durant la recollida d'altres plantes, ja que ajuda a identificar-les. També s'acostuma durant la preparació i els rituals. Les fulles també s'ofereixen al foc. La coca és essencial per reafirmar la identitat indígena després dels desastres humans, socials i culturals causats pel colonialisme. Es considera intrínsecament vinculada a les comunitats. Per aquest motiu, les autoritats índiges afirmen que la consulta és un dret fonamental en relació amb el seu ús, especialment per a fins industrials o de recerca científica.

Les guàrdies índiges, els seus bastons no són armes, sinó una representació simbòlica de l'autoritat que les comunitats els han confereix, i s'encarreguen de la cura del territori i dels seus habitants. Estan a la primera línia d'una terrible lluita contra el tràfic de drogues, que recluta a molts joves i menors de les comunitats índiges a través dels grups armats que operen a la zona. 

El llibre fotogràfic presenta dos exemples d'apropiació de la planta: el cas de Coca-Cola, que continua utilitzant la planta prohibida en la seva fórmula secreta mentre inicia procediments legals contra l'empresa indígena colombiana Coca Nasa per l'ús del terme "coca". I el cas del tràfic de drogues i la violència que va sumgir les comunitats índiges i el seu moviment social en el dol.

En desmantellar el doble llenguatge de la prohibició i l'explotació econòmica, el llibre fotogràfic denuncia aquesta manifestació del colonialisme que busca apropiar-se del patrimoni indígena. Per contextualitzar i reposicionar la profunditat històrica del discurs produït al voltant de la coca, és essencial l'inclusió de documents financers, recortes de premsa, fotografies trobades, correus electrònics hackejats, gràfics bioquímics, documents oficials d'agències com el DEA i la NSA, entre altres materials visuals. Aquests elements generen un diàleg polifònic amb les fotografies, reforçat i enricit per la veu de la comunitat Nasa, la cui presència permea i dona vida al llibre. Els textos, que inclouen un pròleg d'una senadora Nasa, un article d'un historiador precolonial, notes explicatives, citacions d'autoritats espirituals i una declaració d'artista, aprofitten el debat multiplicant veus, amplificant col·laboracions i desafiant representacions.

CONTINGUTS

• Una sèrie de fotografies sobre la Guàrdia Indígena, el seu treball per protegir el territori i els seus ensenyaments dirigits a la joventut de les comunitats. 
• Una sèrie fotogràfica construïda al voltant de la fulla de coca i el seu ús en els quatre rituals principals del poble Nasa (Sek Buy, Saakhelu, Çxhapuc, Apagón del fuego). 
• Al llarg del llibre, una sèrie d'arxius fa el seguiment de l'ús de la planta de coca al llarg dels segles: 32 arxius en blanc i negre amb un paràgraf de text puntuen la reflexió sobre la prohibició i els usos de la coca. 
• Anexos centrats en tres temes, amb un text corresponent a cada un: l'atac de Coca-Cola contra l'empresa indígena Coca Nasa i la relació oculta de Coca-Cola amb la fulla de coca; els diners de la cocaïna i la seva reinversió en l'economia global; i, finalment, el que la ciència té a dir sobre la fulla de coca. 
• Citacions de membres de comunitats índiges sobre l'ús contemporani de les fulles de coca. 
• Dos textos: un de l'historiador Damian Gonzales Escudero sobre la coca com a centre d'interès en l'època precolonial; una declaració artística de Nadège Mazars. 
• El pròleg d'Aïda Quilcué, senadora del poble Nasa.

DISSENY

El llibre es caracteritza per la seva materialitat específica. En primer lloc, el paper de la coberta està fet amb fulles de coca cultivades en un camp que pertany a l'empresa indígena Coca Nasa i elaborat per Ana Trujillo al taller Perro de Agua a Manizales. Cada coberta és única, gràcies a l'organització artesanal dels restes de fulles. En segoll, a més de les pàgines soltes inserides en la encunternatura de tipus japonès, el llibre convida el lector a manipular-lo i llegir les seqüències d'imatges segons l'organització dels dos tipus de follets, un amb dues pàgines de doble cara i l'altre amb cinc pàgines de doble cara. Quan s'obre, el segon follet està inspirat en la forma d'una espiral, referint-se a la importància d'aquesta representació simbòlica en la espiritualitat del poble Nasa. En tercer lloc, quatre pàgines dobles de paper velíneu presenten fotografies horitzontals que requereixen un tractament específic de la pàgina doble per poder veure-ne la imatge horitzontal en tota la seva amplitud. Un follet separat de 60 pàgines, de 14 x 18,5 cm, en blanc i negre, proporciona les legislatures de les fotografies i arxius, i inclou traduccions a l'anglès dels textos en espanyol inclosos en el llibre fotogràfic. S'inclou un codi QR al follet per accedir a la traducció al francès.

Publicat per Raya Editorial
Primera edició de 1000 exemplars
Tapa dura
306 pàgines
170 x 230 mm
ISBN 9786280195582