Judith: Dones que fan poesia visual

Judith: Dones que fan poesia visual és un llibre de 260 pàgines a full color que presenta poesia visual de 36 dones de 21 països, un pròleg de Johanna Drucker i ensays sobre poesia visual digital i el futur de la poesia visual de Fiona Becket, sobre les dones en l'escriptura asèmica de Natalie Ferris i sobre la pràctica feminista amb Letraset, l'efímere i la fragilitat de Kate Siklosi. El llibre també inclou un fragment d'una entrevista en taula rodona de 13 artistes dones que treballen amb el llenguatge i l'artesania. També s'inclou una llista de 1181 dones que actualment fan poesia visual. L'antologia està editada per Amanda Earl.

El terme 'poesia visual' dins del llibre és un terme global utilitzat per a tot treball que integra elements del llenguatge amb un altre mitjà o que interactua amb els elements gràfics del text i la creació de marques.

La baixa representació de les dones en les antologies canòniques de poesia concreta i visual del segle XX és ben coneguda, però el que potser es coneix menys és que les antologies que han publicat poesia visual en aquest segle també pateixen un desequilibri de gènere.

Hi ha un efecte dominó quan les dones són borrades dels canons. Els acadèmics que només tenen accés a investigacions sobre els homes escriuràn articles i llibres només sobre la seva obra. Això ajuda a crear la impressió que la única obra important i interessant és la que fan els homes. Aquest llibre busca abordar i corregir aquest desequilibri.

El llibre porta el nom de Judith Copithorne, una poeta visual canadenca que ha estat activa des dels anys 60 i que mereix un reconeixement i una valoració més grans.

Publicat per Timglaset Editions
Tapa terna
260 pàgines
190 x 230 mm