Visages blaus, Julien Boudet

Julien Boudet va tornar a la seva ciutat natal per fer un reportatge sobre una escala en un port marítim. El lloc on va néixer, els seus habitants i la seva pròpia mirada s'uneixen en la forma singular de Bleus Visages. El títol és tan enigmàtic com la ciutat i els seus habitants, com si cercués captar alguna cosa inefable, explorar alguna cosa desconeguda. La seva elecció del blanc i negre només afegim l'ambigüitat, despertant més curiositat.

Bleus Visages narra la història d'una comunitat i descriu els seus paisatges, el mar i el cel que nadegen junts al fons. El port, amb els seus ponts, quai i molls; les marxades i les arribades; l'embarcament i la terminal; la marixada i l'ancorat. El mar i el cel fluiten sobre cada petita cosa i cada dia, coixinant la menor preocupació o moment d'alegria en un gran magma blau. No es veurà. O més aviat, el marc perdrà el seu color dominant, permetent-li emergir amb més força, guanyar presència contra un fons d'absència. Bleus Visages també relata els personatges que vénen a representar les seves vides a l'escenari de Sète.

El mar i el cel, la seva blavera, fluiten cap a dins i per sobre les cares. Dóna forma a les cares, traçant arrugues, destacant les ombres sota els ulls, congelant expressions. Mar a tot arreu, mar tatuat sobre la pell amb tinta indelible. I més enllà dels trets físics que estampa sobre els cossos dels illencs i la seva fibra interior, apareix alguna cosa més. Cada cara, cada cos il·lustra un viatge de sentit únic, un exili – un desarraig i una anticipació. El blau d'una cara no parla només de geografia, sinó d'història, i d'històries individuals.

Publicat per KAHL Editions
Tapa dura
132 pàgines
210 x 280 mm