Núm. 9 de Blow Photo: Animals

A mesura que la societat es urbanitza més, sembla que ens allunyam cada vegada més de la natura, i especialment dels animals. Un trobament amb un animal és ara una raritat a la vida de moltes persones. No obstant això, els animals sempre ens han fascinat i una de les maneres en què encara els veiem regularment és a través de l'art. Des dels bisons pintats a les coves de Lascaux fins a la «Dona amb l'ermí» de Da Vinci i el «grafit de ratolí» de Banksy, els animals han format sempre una part integral de l'art, i la fotografia no és una excepció. Des dels primers dies de la càmera, hem dirigit les nostres llenses al tema dels animals. Els anys 1890, dos germans anglesos, Richard i Cherry Kearton, es van convertir en, potser, els primers fotògrafs de vida salvatge quan van utilitzar una vaca esvuiada, una càmera de caixa barata i enormes plaques de vidre per captar les primeres imatges d'ocells i criatures del bosc.

Veiem constantment imatges d'animals, però l'animal és sempre el que es mira i roman separat de l'home. Una comprensió més profunda de la nostra necessitat dual dels animals, tant com companys com de mercaderies, ha creat una relació complexa entre l'animal i l'home. Això és especialment evident quan es tracta de zoos i parcs de vida salvatge. Aquests grans monuments a un menagerie de bètules cada vegada més en perill d'extinció sovint estan contaminats amb l'olor del colonialisme i dels grans caçadors blancs. John Berger, en el seu assaig seminal «Per què mirar els animals?», els va descriure com un «monument viu de la seva pròpia desaparició».

No és sorprenent, doncs, que molts dels fotògrafs destacats d'aquesta edició hagin escollit dirigir la mirada a les vides dels animals en captivitat. Rebecca Norris Webb mira els animals separats per «el vidre entre nosaltres», captant tant l'animal com els reflexos dels espectadors. Ella parla del seu treball en una entrevista completa. Eric Pillot ha creat una sèrie sobre la solitud, el silenci i la seguretat en els nombrosos zoos d'Europa. Tot i que la nostra relació amb els animals pot ser sovint contradictòria —els cuidem i els menjarem, els adorem i els encerquem—, aquesta edició també és una celebració dels animals exòtics i domèstics.

Els gossos, els nostres companys perennament lleials, són el tema d'un treball de Lisa Strömbeck en una sèrie tàctil i seductora que explora la possessió i el control a través de la textura del pèl. Martin Usborne se centra en temes més foscos de solitud i confiança en «el silenci dels gossos a les cotxes», mentre que Sandra Birke crea retrats devocionals de gossos que es confinen a la veneració religiosa. El nostre artista de la portada, Simone Bergantini, captura ocells en un color exuberant i també és entrevistat a l'interior.