Mentre duri el sol, Joselito Verschaeve

«As Long as the Sun Lasts» segueix el procés de treball característic de Joselito Verschaeve: crear un arxiu cada vegada més gran de fotografies de trobades quotidianes, esquetar idees i utilitzar aquest fons d’imatges per donar forma a una nova història. En aquest llibre, les fotografies evoquen un món que sembla estar a punt de acabar. Pulsen amb una suau melancolia, com si la llum mateixa estigués comptant en galop.

El títol pren prestat de «Cosmicomics» d’Italo Calvino, on el sol s’acarrega a la mort i la humanitat es prepara per la seva pròpia. No obstant això, en la història de Calvino el final no és només una tragèdia: també és claredat, una estranya pau que nassos de reconèixer la fugacitat de la vida. L’obra de Verschaeve conté la mateixa dualitat: una tensió entre la continuïtat i l’implosió, l’optimisme i l’extinció, la bellesa i la certesa que no durarà. Aquesta oscil·lació entre l’impuls i el dubte dóna forma a cada pàgina del llibre i ressona amb el nostre present, quan el tema del final del món sembla menys una ficció.

Al centre de l’obra hi ha una contradicció silenciosa: un optimisme que insisteix a crear mentre el temps encara ho permet i una consciència lúcida que tot acaba esvanint-se. Aquesta dualitat defineix el to del llibre: esperançós i resignat, fràgil i persistent. Cada imatge sembla un gest de continuïtat davant de l’inevitable, una manera de dir que encara estem aquí.

El capítol final es vol cap a dins. Juntament amb Void, Verschaeve explora l’anatomia del propi llibre fotogràfic: experimenta amb diferents seqüències, construeix narratives alternatives i revela la lògica invisible de la muntatge. Un índex descodifica aquests fils narratius, mentre que una partitura esquemàtica tradueix el ritme del llibre en notació. Allà on comença com una meditació sobre els finals, acaba com una reflexió sobre com es fan —i es refacen— les històries mentre el sol duri.