Entre les idees menors més irritants, Ali Beşikçi

Els dolors i les pèrdues, tan personals, acaben per convertir-se en idees de poca importància o, potser, en alguna altra cosa: una persistència silenciosa, un residu suau. Irriten en silenci, mostrant tota la vida que s’ha perdut a causa del temps, la consolació perduda al final del camí, la innocència o, potser, la ingenuïtat.

Aquest llibre no tracta de la innocència, sinó del dol que ens causa i, potser, de la recerca infinita d’ella; de com s’esvaina i de com intentem, amb tendresa, tornar-la a muntar. Les fotografies nassquen de vagar, de contemplar els espais intermedis, la llum, les traces d’alguna cosa que acaba d’esdevenir o que s’acarrega d’arribar.

Les imatges contenen una memòria que, en gran part, és pròpia de qui les mira atentament. Conèixer aquestes memòries és conèixer, més o menys, tota la sperança de que alguna cosa suau es pugui reconstruir, fins i tot després d’haver-se desmuntat massa vegades. No aspiren a mostrar la cosa en si, sinó la seva suggeriment, el significat deixat obert, fràgil, alguna cosa que el lector ha de trobar a la seva manera.

Publicat per ZONE
Tapa dura
148 pàgines
150 x 210 mm