A Storm and its Aftermath CD, David Donohoe & Kate Carr

Carr i Donohoe eviten la representació típica d’una tempesta com a una escalada lineal. En canvi, il·lustren la multitud d’arribades i marixades que es produeixen al llarg del seu cicle de vida: la calma del cant dels ocells, l’intensificació i la dispersió del vent, la textura en constant canvi de la pluja. El títol en si ja és un acte de desviaçió. La major part de la durada es dedica al preludi de la tempesta (passa un bon quart d’hora abans que sentim el primer tronid de trona), i ens introdueixen en un desvaniment abans que arribem a les seves conseqüències. Així, ens queda reavaluar els límits que constitueixen la composició i el seu concepte. Quan es pot dir que una tempesta comença realment? I si les seves conseqüències són les que hem de cultivar en nosaltres mateixos, en silenci, un cop Carr i Donohoe han abandonat l’encadrament? 

L’obra es basa en una interpretació de l’Open Ear Festival de l’any passat, que se celebra cada any a l’illa de Sherkin, a Cork, Irlanda. Mitjançant una combinació d’enregistraments de terreny, instruments i materials naturals recollits arreu de l’illa, el duo retrata la transformació d’un paisatge mentre una tempesta el travessa. Les interpretacions instrumentals sovint es manifesten com a actes de camuflatge, amb sons sostenuts que recorden a les claranes entrelacanats amb el gemit real dels forts vents costers, o maracas que imiten els primers remous d’un plorreg. Però en altres moments aquestes intervencions musicals són sobtades: sons profunds i metàl·lics que es propaguen per l’entorn, fan que els gemits dels mamífers es retreuin i que els borbugejos dels anfibis s’apauguin, anunciant que la tempesta entra en una nova fase. No hi ha cap clímax dramàtic. El trona és efímer i atenuat, capturat en la transició entre l’anticipació i les conseqüències.