Kiev - Ens retrovem, Hasan Yıkıcı

"En baixar del tren, veig gent abraçant-se. El cel és gris i una lleugera garúa queda suspesa a l'aire. Ràpidament em poso la càmera a l'alçada dels ulls i intento fotografiar una parella que s'abraça i s'intima. La imatge queda borrosa i fora de foc, però no importa. Hi ha una història darrere. Estem vivint en una època en què tant el present com el futur s'han tornat borrosos, envolts en incertitud."

Quan vaig arribar a l'estació de tren de Kyiv, encara no m'ho podia creure: de debò era a Ucraïna. Em va caldre una certa quantitat de temps perquè m'ho assimilés. Si algú m'ho hagués dit fa anys que un dia viatjaria a Kyiv, i especialment durant la guerra, probablement no li haguia cregut. Però la vida canvia. Aquesta és una petita finestra a la manera en què la meva vida ha canviat: aquí soc, a Kyiv.

Hi vaig passar una setmana sencera, més de deu dies si se'n compten els viatge. Veure una ciutat tan bonica com Kyiv, conèixer la seva gent i presenciar la vida quotidiana enmig de la guerra va ser una experiència incomparable. 

De vegades, el ritme de la vida diària gairebé et fa oblidar que el país està en guerra. Tot sembla "normal": la gent va a la feina, compra menjar, es queda amb amics i gaudeix. De sobte, sense avís, comencen a sonar les siretes d'alerta d'ataca aeri. Són un avís i un record alhora. Un avís perquè pot estar en curs un atac i cal trobar refugi. Un record perquè l'ocupació i la guerra mai no haurien de tornar-se normals.

Més temps passava caminant per Kyiv, més me n'adonia de profundament afectada per el trauma. La vida quotidiana continua, però es desenvolupa alhora del pes de l'ocupació, la pèrdua i les cicatrius psicològiques que deixa la guerra. 

Durant tot el temps que vaig passar a Kyiv, vaig decidir no enfocar la càmera en la destrucció. En canvi, em va atraure la gent ordinària i el fluir silenciosós de la vida quotidiana. Fotografiar Kyiv no tenia res a veure amb fotografiar els carrers de l'Europa occidental. Cada vegada que aixavia la càmera, era conscient del trauma, el dol i la pèrdua que la gent havia patit. Aquesta consciència em va portar a fotografiar amb més cura i més ètica.

Ucraïna és una nació independent amb la seva pròpia identitat, cultura i història. És un país que defensa el seu futur i la seva voluntat democràtica contra una potència imperial molt més poderosa. Sé que un dia tornaré a aquest país extraordinari, en temps més pacífics."
- Hasan Yıkıcı

Publicat per l'autor
Tapa terna
Primera edició de 100 exemplars
44 pàgines 
210 x 210 mm