Valeria Carrieri esmorza en aparcar pensaments que no saben on pertany, de manera que s'assenten en un espai entre els mites de la metamorfosi i el viatge fantàstic d'una realitat que es fa passar per un somni, que no és gens un somni, sinó més avant una pura creació de mons on tot pot passar. Fins i tot trobar-se amb un mitja partiu, mitja peix i demanar-li educadament un acoblament força poc prudent, o veure com apareix una estrella de mar, brillant en el cel blau d'un dia de sol. És un sol.
El paper-maché, aplicat amb cura de pintora, és un dels mitjans que Valeria utilitza per donar vida a apartaments d'estudi situats dins de gerers, els bruts de cadasquals els quals arrisquen a semblar braços que balbujeixen, tot i que no ho són. Sí, perquè sempre hi ha algú que mira per la boca d'aquests gerers, apareixint com si metés el cap en un forat. Però sabem que això no és cap broma; tot està vestit de gràcia i seriosament. Només cal mirar l'expressió de cada fulla individual, no un somriure, no ni un petó de burla: un sargant podria mossegueix, un parell de cireres podria menjar-te, un rastell podria negar-se a pentinar-te els cabells. Cada vestit fet per a un ball pot convertir-se en una pijama si hi s'adormeix. És fent-ho al revés on Valeria ho fa tan bé. Mirant les coses del revés, com a la poesia. (Luigi Presicce)
Publicat per DITO Publishing
Català
Tapa terna
44 pàgines
215 x 295
