Sloft, núm. 8
Ja sigui a Tòquio, Madrid o París, la nostra més recent col·lecció d'interiors desafia la creixent uniformitat dels paisatges urbans afirmant la seva singularitat. De fet, un nou tipus d'arquitectura finançada està «homogeneitzant» els edificis per fer-los «intercanviables», com actius d'una cartera. Aquesta tendència generalitzada anonimitza encara més els territoris en allunyar el que és específic. Dilueix els nostres punts de referència, una cosa que la creació esporàdica d'uns quants projectes «emblemàtics» a gran escala no pot compensar del tot.
I si l'antídium a la nostra desorientació exterior es troba en la creació de mons interiors singulars? Com la descarada combinació de materials, colors i patrons de l'apartament de la dissenyadora Pia Chevallier? O la funcionalitat radical del pis d'Eduardo Mediero a Madrid?
Un altre remei per a la sensació cada vegès més efimera del paisatge urbà pot escondre's en el concepte d'escala. En una època que valora dimensions cada vegès més grans, sembla il·lusori poder abastar una ciutat, un palau, un poble o fins i tot una casa de vacances d'un sol cop. Cal tornar a visitar els llocs infinitament per recordar les seves característiques, la seva geografia única. Al més, en conservem sensacions, impressions fugals. Les habitacions massa grans ens escapen, vivint les seves pròpies vides immòbils i indiferents en el moment en què els seus habitants els donen l'esquena. Aquesta és l'experiència que Ulysse Josselin narra a "The Haunting".
I, malgrat tot, al final són els entorns els que queden quan ens en vam. Entorns de formigó que potser ens haurien expulsat per sempre? Aquest és l'univers que Romy Texier i Valentin Vie Binet desenvolupen com al duo Xolo Cuintle. Veuen el formigó —el material de la seva elecció— com a una mena de barrera entre la natura i la humanitat, que neteja i controla l'entorn. Per a ells, és un material que asfixia la superfície i bloqueja el diàleg. En un moment en què l'arquitectura es mou cap a mètodes de construcció més naturals, busquen restaurar les seves arrels, injectar-hi l'orgànic, com si volguessin conjurar-lo, tornar a ancorar-lo en connexió amb el que és humà. Fascinant.
L'eclecticisme, la poesia, l'art, l'evasió, la bellesa i les bones idees no depenen, en cap cas, dels metres quadrats!
Publicat per Sloft
Anglès/francès
Tapa terna
224 pàgines
170 x 240 mm
ISBN 9782958076276
