Godard Boomerang, Caspar Stracke (ed.)

Godard boomerang: artistes sobre el conceptualisme godardian

Francois Bucher, Chto Delat, Lee Ellickson, Irmgard Emmelhainz, Mike Hoolboom, Gareth James, Nimetöna Nolla, Constanze Ruhm, David Rych, Gabriële Schleijpen, Amie Siegel, Jason Simon, Maija Timonen, Kari Yli-Annala, Florian Zeyfang. (2020)

Aquesta publicació és el resultat tardà d'un petit simposi que va tenir lloc el 2013 a l'àrea temàtica d'arts del temps i de l'espai de l'Acadèmia de Belles Arts de l'Acadèmia de les Arts de Helsinki. Va presentar una recerca i un anàlisi de les traces conceptuals de l'obra de Godard i la seva relació amb les pràctiques d'art contemporani. Més enllà dels col·laboradors convidats a aquest simposi, el projecte es va ampliar en una col·lecció més gran d'escritures d'artistes i comissaris contemporanis sobre referències, influències i (redescobriment) de Godard, centrant-se en un fenomen particular: el que anomenem el «Godard boomerang» és un conjunt d'estrategies conceptuals profundament arrelades en el cinema d'art del segle XX, que impulsen cap a les pràctiques futures de l'art de l'imatge en moviment. Gareth James, un dels col·laboradors, ens recorda que l'art contemporani encara no té una pedagogia crucial en aquest aspecte. En el seu text es pregunta: «quines capacitats podria necessitar l'art contemporani per ser capaç de registrar els assoliments històrics objectius de Jean-Luc Godard?» Així que, per què encara Godard? Una pregunta que vam sentir moltes vegades durant la redacció d'aquest llibre. I més encara: «No seria aquest un moment apropiat de la història per passar el testimoni?» Molt probablement ja no queda cap testimoni per passar. Si hi ha alguna cosa que passar (un mèrit, una filosofia, una actitud), les preguntes continuarien: passar-lo a qui? A un individu? A un col·lectiu? A un moviment sencer? Aquest últim s'ajustaria molt millor a un temps que ha començat a diversificar i a crear referències creuades de manera satisfactòria sobre el pensament contemporani, arrenyacant seguir a pensadors clau aïllats en desmagnetitzar les seves illes rocoses d'ideologia. No cal ni esmentar que els esforços contemporanis per contestar les dominacions de gènere i geopolítica també compliquen qualsevol intent de simplement «tornar» a Godard. La recent cadena de canvis de poder, de sublevats, al carrer de l'Orient Mitjà i Europa de l'Est, els moviments migratoris de nacions nordafricanes arruïnades per la guerra i els conflictes armats arreu del món han donat lloc a noves pràctiques de l'imatge en moviment, moltes de les quals s'han alimentat del període militant de la cinematografia de Godard. En els darrers anys, aquest últim s'ha redescobrit i analitzat més a fon que mai. Gairebé un terç de les contribucions d'aquest llibre ressonen amb aquests esforços. La major part dels textos es van escriure just abans que el mateix Godard es girés cap als temes precisos de la recerca esmentada. Les seves obres més recents, Adieu Au Language i especialment Le Livre d’Images tornen precisament als temes del seu període de Cinema Militant. Per tant, s'ha fet més evident una clara divisió entre dos grups oposats d'estudis sobre Godard: els que van elogiar la cinematografia narrativa de Godard i els que només estan interessats en els seus documentals i els seus ensaios cinematogràfics de collage. No obstant això, aquesta col·lecció d'escritures no pertany a cap dels dos. Els autors treballen des de la perspectiva d'artistes que sempre relacionen els temes enquestionats amb la seva pròpia pràctica. Aquesta reflexió a través d'una facultat separada permet una triangulació, entrant en diàlegs més profunds amb altres altres, que en aquest cas són: Edward Said, Jorge Luis Borges, Guillermo Gomez-Peña, Hito Steyerl, Eija-Liisa Ahtila , FEMEN, Birgit Hein, Laura Mulvey, Peter Wollen, Kaja Silverman i Harun Farocki.

Publicat per l'Acadèmia de Belles Arts de la Universitat de les Arts de Helsinki
Tapa blanda
226 pàgines
148 x 210 mm
ISBN 9789523534056