Els menejadors d'arsènic, Simon Brugner
The Arsenic Eaters investiga la creença històrica generalitzada que el consum d'arsènic, que en general es coneix com un verí mortal, és beneficiós per a la salut. En conseqüència, al segle XIX es van trobar molts «menjadors de verins» entre la població rural austríaca. El que ingerien era arsènic blanc (triòxid d'arsènic) o arsènic groc (trisulfur d'arsènic). Es produïa tostint minerals que contenien arsènic.
Els menjadors d'arsènic eren persones robustes i, normalment, de les classes baixes de la societat: talladors de fusta, fabricants de carbó, guardes d'establis, guardabosques, etc. Ingerien arsènic per estar «forts i sans»: per tenir un aspecte rosat, resistir la fatiga o enfortir el cos: «Veieu com de fort i ple de vitalitat que estic, i quin avantatge tinc sobre tots vos! En temps d'epidèmies de febre o còlera, quina por teniu, mentre que jo estic segur que mai no contrairé la infecció».
Tot i que era una costum popular entre persones que feien un treball dur, com guardes d'establis, talladors de fusta i guardabosques, els menjadors d'arsènic feien gran esforç per ocultar-ho, especialment als metges i els capellans. També es creia que, un cop una persona es convertia en menjadora d'arsènic, no podia deixar-ne mai l'hàbit. Si ho feia, la seva salut es deterioria ràpidament, cosa que inevitablement la portava a la mort.
El llibre consta de dues parts. La primera, contemporània, fa un seguiment dels menjadors de verins i intenta trobar un vincle entre el passat i el present. Dibuja una possible realitat en la qual és concebible l'obscur hàbit de menjar arsènic. La segona part presenta la recerca de Brugner, basada principalment en articles mèdics del segle XIX i els primers anys del segle XX, i en descobriments realitzats in situ. El llibre inclou fotografies contemporànies i també material d'arxiu.
Publicat per The Eriskay Connection
Edició de 1250
Tapa terna
144 pàgines
205 × 300 mm
ISBN 9789492051356
