Metropolia, Martin Bogren

Vagant per una ciutat imaginària, Metropolia convida el veure a un passeig oníric puntuat per trobaments enigmàtics. L'espai urbà s'aprehen en fragments, s'endevina a través de les siluetes que hi creuem. Boiros, granulat explosiu, llum saturen en ocasions, tons de gris, colors monocromats que juguen amb blaus freds o taronja càlid; amb Bogren, l'experiència visual es fa sensible. Introdueix per primera vegada fotografies en color, que puntuen el blanc i negre: L'ús del color era una manera de rebel·liar-me contra mi mateix, com explica el fotògraf en l'entrevista del llibre, de veure si podia fer alguna cosa totalment nova. Amb el blanc i negre, havia començat a saber una mica massa sobre el que feia, mentre que el color era com una llengua estrangera que m'havia aniràprenent lentament. Però, per dir-vos la veritat, les meves imatges en color són molt monocromàtiques.