Pare i fill, Valery Poshtarov

Com a pare de dos nens que estan granint, he arribat a adonar-me de la rapidesa amb què arribarà el dia en què ja no necessitarem que els agafin la mà per anar a l'escola. Inspirat en aquest pensament, inicialment vaig decidir fotografiar al meu avi de 95 anys i al meu pare agafats de la mà. El projecte aviat va evolucionar cap a una cosa molt més gran del que havia prevu.

En un món que ja es va allunyant, agafar-se de la mà es converteix en una pregària silenciosa, una manera de tornar a unir-se. Mentre posen, pares i fills s'agafen de la mà per primera vegada en anys, a vegades en dècades. És un moment poderós, sovint ple d'hesitació o resistència, que revela el nostre patrimoni cultural i, alhora, parla de l'atracció universal de la connexió, l'herència i la vulnerabilitat. L'essència del projecte resideix en aquest acte íntim, on cada fotografia testimonia un amor profund, però sovint no expressat, entre pares i fills.

Abastant diverses cultures i arribant a racons de 14 països—Albània, Armènia, Bulgària, França, Geòrgia, Grècia, Itàlia, Montenegro, Macedònia del Nord, San Marino, Sèrbia, Slovàquia, Suïssa i Turquia—«Pare i fill» destaca la singularitat de la identitat modelada per la família, la religió, les tradicions i les normes de gènere. En aquestes interaccions, les identitats individuals emergeixen dins de les narratives familiars compartides, mostrant com de personals i com de culturalment arrelades poden ser les nostres trajectòries de vida. En deixar les històries darrere d'aquests retrats obertes a interpretació, convido els espectadors a afegir les seves pròpies capes de significat, convertint-se en contribuents d'una història de l'humanitat en evolució.