Ciència de l'Edifici Secundari, planta 15, n.e. 1

Moltes de les coses que ens arreden cada dia no prosperen fent absolutament res. El terra pot ser una de les rares excepcions; exempt de qualsevol vitalitat o ambició —característiques contràries a una societat obsessionada amb el progrés—, roman descaradament passiu. No obstant això, malgrat el seu compromís inalterable amb la inèrcia, el terra continua sentint-se gran part de les coses ignorades i relegades a la segona plana. Cal faria pensar que només per la seva immensa mida, comparable a la de la terra menys domada sobre la qual pisem a l'aire lliure, hauria de ser un tema d'ampli interès. Com que és l'únic element de l'edifici amb el qual tenim el contacte físic més freqüent, les nostres expectatives sobre el terra són decepcionantment pragmàtiques: no hauria de tremolar, cagar o inclinar-se. Principalment, hauria d'estar pla, tal com tots coneixem aquells que entre els nostres caigüen en un desigromàtic desesperació cada vegada que troben un terra irregular, tot i que la lògica darrere d'aquesta obsessió amb la planitud és incomprensible per a nosaltres aquí

Publicat per Atelier HOKO
Tapa terna
60 pàgines
170 x 250 mm
ISBN 9789811896088