Piccola Rússia, Andrea Alessandrini
Dien que aquest lloc, on ara estàs parat, abans era part del mar. Després l’aigua es va retirar i va deixar l’argila. Una muntanya d’argila. I hi havia pantans de sorra, amb plantes i arbres. Un parc d’on es veu el vall. Ara el cel és negre i el fum dels forns ho cobreix tot. Milions de maons pren forma. Fa cent anys, el poble dels treballadors dels forns va créixer al voltant de les comadres. Aquesta és la Vall de l’Infer. I aquesta és la meva llar.
Només una carretera arriba aquí, i en un lloc tan aïllat és difícil de creure que estem a Roma, la ciutat que està creixent amb les nostres maons. Però la cúpula de la Basílica de Sant Pere sempre és visible per recordar-nos-ho. Es pot veure des del mont Ciocci, i les nits d’estiu brilla intensament a la llum de la lluna. Petita un desig i llença una pedra: si la traus, el teu desig es farà bo.
Riccardo Veschi no és com els altres. Per als seus treballadors, és gairebé un pare. No un dels patrons, sinó un home que mereix respecte. Com el treball, que t’arruïna les mans i de vegades et deixa sense fi de sap. Lenin, en un dels seus discursos, va parlar de la vall com a model de vida comunal i la va anomenar «Petita Rússia». Però potser això és un mite. No m’arruïno a creure que Lenin, amb tot el que tenia per fer...
Nascen nens. Creixen, amb el coll sempre al coll de la mare, sucint llact i argila. Fa tanta calor prop dels forns. Tinc clar el sentit, el fort gust agollós a la boca i el sud.
Després, una a una, les comadres deixen de fumar. Molta gent se’n va. I un dia arriben les excavadores del Consell. El meu pare crida i després plora mentre les cases del poble cauen com si les bombardejessin. En el seu lloc ens donen nous pisos de lloguer, als blocs del Consell. Algú els diu «caixes de cartó», com si una caixa pogués tenir dotze pisos. Però encara tinc una maó de l’habitació on vaig néixer.
Han passat menys de 40 anys i les excavadores han tornat, just davant del recinte parroquial. Aquesta vegada és per al gran centre comercial nou: 15.600 metres quadrats de vidre, portes corregoles i estanteries. Un hipermercat, 58 botigues, 10 restaurants i una llibreria. Fins i tot hi ha un gimnàs.
Avui encara s’eleva una filada de fum des del cor del poble vell. Una panaderia fa dotzanes de paes calents i cruixents. Però el pa acabat de fer, com sabem tots, aviat es fa dur i immaginarí.
Publicat per Witty Books
Edició de 500 exemplars
Tapa terna
96 pàgines
110 × 190 mm
ISBN 9791280177049
