La primera dona que va rebre la Medalla d'Or Robert Capa, que reconeix un periodista per al seu coratge i independència, Catherine Leroy va ser una de les poques fotògrafes que van cobrir la guerra del Vietnam entre 1966 i 1968. Només tenia 21 anys quan va volar a Saigó amb un bitllet d'anada, portant només una càmera Leica i cent dòlars. La jove va fer-se aviat amiga dels soldats americans i va compartir les seves vides quotidianes: pertanyen a la mateixa generació. Durant tres anys, va cobrir el conflicte a prop de l'acció. Va seguir patrulles en missions, compartint les racions dels soldats i els allotges improvisats.
El seu encadramat tancat i la seva proximitat als marins capturen els rosts i els cossos atrapats en el caos dels tirs. En la calor i la fang de la selva vietnamita, Catherine Leroy captura moments de coratge, por i tensió, però també d'amistat, solidaritat i la desesperació dels joves que van ser abatuts per la violència del front. Capturada per soldats vietnamites del nord a Hué durant l'Ofensiva del Tet, va produir un report excepcional i va aparèixer a la portada de la revista Life . Les seves fotografies es van veure arreu del món.
L'única dona civil que va saltar en paracaig amb l'exèrcit dels EUA, Leroy va obrir el camí per a les seves compañeres periodistes de guerra. Les seves imatges, publicades en prestigiosos magazins internacionals, són testimoni de la agutzada d'un ull fotogràfic únic: el d'una de les primeres dones que van participar en combats en un món professional predominantment masculí. La seva audàcia, curiositat i agutzada mirada donen a les seves fotografies un poder visual extraordinari. Aquest llibre, que inclou la correspondència de Catherine Leroy amb els seus pares de 1966 a 1968, revela l'aparició d'una jove fotoperiodista i narra el seu viatge de descobriment: una vida que combina compromís polític, social i feminista.
Publicat per Atelier EXB
Tapa terna amb encuntrat suís
240 pàgines
165 x 240 mm
ISBN 9782365114448
