Revista Harvard Design, núm. 53: Reutilització i reparació

Harvard Design Magazine, núm. 53: Reutilització i reparació 

Alça la ciutat; derriba la ciutat,
alça-la de nou; trobem una ciutat.

—Carl Sandburg, «La ciutat del vent», 1922

Chicago era un tema molt estimat per l'escriptor Carl Sandburg. Dedicats a la classe treballadora, els seus poemes narren de manera vívida les històries de les persones que treballaven per crear i transformar la ciutat durant el seu eufòric període de creixement dels anys 1910 i 1920: els «paladors» i els «obrers» que infonien vida a «la brossa de la terra» en tornos de «Palar, / Derribar, / Planificar, / Construir, trencar, reconstruir». Aquesta cacofònia de construcció i demolició es devia en part a la creixent demanda d'habitatges i d'espais comercials, així com a les constants millores cíviques del pla urbà de Burnham i Bennett de 1909. Però es va veure accelerada per l'obsolescència arquitectònica, un nou concepte immobiliari nascut a Nova York que va arribar a un punt d'efervescència a Chicago. Els nous impostos federals van incentivar els propietaris a derribar edificis «obsolets» de només 13 anys i a substituir-los per noves estructures més modernes i, per tant, més atractives i rentables al mateix terreny. En testimoniar aquest canvi cultural decisiu, Sandburg va acabar caracteritzant la ciutat com un lloc on els edificis sorgeixen i desapareixen tan naturalment com el sol.

Cent anys més tard, l'apel·lació de Sandburg a «trobem una ciutat» encara resulta tan urgent i ressonant com sempre. Crear espais urbans és un procés incessant, ja que les necessitats, els desitjos, les creences i les poblacions canvien constantment. No obstant això, el cicle incessant de construcció i demolició que en l'època de Sandburg semblava ple de promeses comporta greus conseqüències ambientals. El sector de la construcció genera actualment el 31 per cent de les emissions globals anuals de carboni i representa una de les principals fonts de residus municipals a molts països. Mentre l'indústria intenta reduir la seva desproporcionada contribució a la crisi climàtica i el seu consum excessiu de recursos, com poden els arquitectes garantir alhora que les nostres ciutats continuïn vives i adaptades als seus habitants? Com podem trobar més igualtat i satisfacció en viure en comunitat i, alhora, viure de manera més respectuosa amb la terra?

La reutilització i la renovació ofereixen una via poderosa. Estalvien entre el 50 i el 75 per cent de les emissions d'emissió de carboni incorporat en comparació amb la construcció nova. Governs i institucions de tot arreu reconeixen cada vegè més aquesta importància ambiental i estan implementant nombrosos incentius i normatives per fomentar la reutilització i limitar la contaminació per carboni de l'indústria de la construcció. No obstant això, la professió de l'arquitectura —i les facultats que la conformen— continua promouent la idea que crear edificis completament nous és la forma més valuosa i creativa d'expressió arquitectònica. Durant molt de temps, els arquitectes que dissenyen edificis formalment singulars des de zero han estat recompensats amb comissions més rentables i reconeixements. Tot i això, el creixent interès en els àmbits de l'arquitectura i l'urbanisme per la reutilització, la reparació i la reinvençió de l'existent es reflecteix en la gran quantitat de conferències, exposicions i publicacions recents sobre el tema. Els principals premis d'arquitectura també estan reconeixent projectes de reutilització.

Aquest núm. de Harvard Design Magazine busca desenvolupar i ampliar aquest moviment cada vegè més vital, abordant la reutilització a diverses escales: des d'edificis individuals fins a les carreres del centre i els marcs normatius que organitzen les nostres ciutats. En destacar el pensament creatiu i interdisciplinari, el núm. promou la recerca de nova vida en allò que ja existeix com a una poderosa convocatòria per a dissenyadors, clients i les comunitats que els serveixen. A mesura que disminueix la resistència a considerar la reutilització i la reparació d'edificis com a una forma legítima de disseny, es pot esperar que l'apel·lació central del poema de Sandburg —«trobem una ciutat»— capti l'atenció de les generacions futures. Aquest núm. planteja: si ens lliurem dels límits heredats de la pràctica del disseny, quins nous tipus d'arquitectura, de ciutats i de manera d'existir podríem crear?

Publicat per la Universitat de Harvard

Tapa blanda

248 pàgines

220 x 300 mm

ISBN 9781934510964