ON, Eamonn Doyle

El segon llibre de fotografia d’Eamonn Doyle, ON, succeeix l’i de l’any passat, una col·lecció d’acclamats retrats de carrer que va rebre importants elogis per part de Martin Parr, entre d’altres. En ON, figures en blanc i negre s’hi vagan pels paisatges urbans de Dublin, per moments perdudes, amenaçadores, receloses, humillades o hipnotitzades, però sempre en certa mesura en desharmonia amb el seu entorn. No només l’entorn físic de la ciutat de Dublin, sinó també l’entorn virtual del propi llibre de fotografia, perquè ON no tant representa uns subjectes organitzats al voltant d’un tema unitari com uns subjectes que, en primer lloc, es n’hi acaben de resistir.
 
Com en i, la majoria de les fotografies es van fer a la Carrer Parnell i a la Carrer O’Connell de Dublin. Però aquí el paper històric d’aquestes dues carreres com a zones de resistència, protesta i insurrecció és molt més present. El propi títol del llibre evoca una resistència, d’aquella mena existencial i obstinada que el narrador de Samuel Beckett identifica a The Unnameable: «Has de continuar, jo no puc continuar, continuaré».
 
Perquè aquestes figures són sempre dinàmiques: els músculs tensos, les capes a mitja girada, els cossos en moviment. Algunes fuugen de la mirada fotogràfica. D’altres claven el regarda desafiantament al canó de l’objectiu. La majoria semblen absortes en projectes tan íntims que emanen una sensació d’absoluta inaccesibilitat. Rarament l’acte fotogràfic interfereix tan poc en les vides dels seus subjectes. Paradoxalment, es troba una enorme energia precisament en aquells moments en què els subjectes indisciplinats semblen més prop de trencar les imatges en mil peces.
 
Podria dir-se, doncs, que el drama central del llibre és la lluita dels seus subjectes amb la representació: no necessàriament contra ella, sinó retorquint-se, retorçint-se i barallant-se amb ella. Les imatges que en resulten sempre atreuen l’atenció cap a l’acte fotogràfic. Mai no s’oblida que aquestes imatges han estat seleccionades, encadramades i construïdes. Mai no es tempta a identificar l’imatge amb el subjecte de l’imatge ni a dir: «Sé exactament com se sent aquesta persona». L’interioritat dels subjectes es conserva; la seva dignitat roman intacta.
 
No obstant això, ON no és ni un retrat d’una ciutat ni un tractat sobre els seus ciutadans. És a la vegada més modest i més passionalment implicat amb els seus subjectes. No forma una narrativa coherent que reveli veritats sobre les persones retratades, sinó que emergeix com una sèrie d’essais profundament sentits, intents de viscar essències elusives en moviment. Així, el seu Dublin no és unitari, sinó fragmentari: menys un lloc ben definit que un arxipèlag. Si ON és un llibre sobre Dublin, és sobre la impossibilitat de representar-lo. (Una figura en particular bloqueja la primera lletra d’un cartell de néon, de manera que ara es llegeix «ublin».)
 
ON s’obre a la història de manera més directa que el seu predecessor. Mentre que i estava preocupat per figures consumides per la introspecció, els drames d’ON són molt més ambientals. El segell hermètic de Dublin s’ha trencat i la resta del món hi ha desempatat d’alguna manera. Aquests subjectes es fotografien principalment de front i des d’un angle més baix. És una presentació que obre el seu món, contextualitzant-los en situar-los contra un fons arquitectònic. Allà on les misterioses figures d’i, sovint sense rostre, apareixien sovint aplanades contra els seus mons, els subjectes d’ON destaquen i s’hi rebellen contra els seus entorns, sovint elevant-se contra els cels d’una manera que parla de possibilitats, encara que portin ferides o es mirin els uns als uns amb recel. I tot i que les cares que es mostren aquí sovint arruinen els ulls o desviauen la mirada, són cares que parlen d’essències que s’assafir en el seu món, encara que fuigint de la càmera. 

Publicat per D1
Cobertura blava
Edició de 999 exemplars
Numerat i signat
Tapa dura
280 x 350 mm
102 pàgines
ISBN 9780992848712