Vaig anar al pitjor dels bars, Ciarán Óg Arnold

Vaig anar al pitjor bar esperant que m’allotjessin. Però tot el que podia fer era tornar a emborrincar-me és un diari de certa manera, que segueix a homes invisibles per passadísos de pis i entra en bars buits. El fotògraf acompanya els buscadors de l’oblit, amb les seves cares torques atrapades entre l’èxtasi i l’apatia, les boces perseguint la dormitut de l’ebriedat.

Aquesta és Ballinasloe, una ciutat de pedra arenosa a la vora del riu Suck, a l’extrem oriental de Galway, a Irlanda, vista a través dels ulls d’un fill de la terra, Ciarán Óg Arnold. Entre la gent de carrer, Arnold segueix els descarrejats, homes invisibles que passen el temps en racons foscos, escolt impossible de fer res més que vagar i beure. Ballinasloe és una boca; en irlandès, boca del vau, boca de les multituds. “Diem que odiem viure aquí”, escriu Arnold, “però la veritat és que escoltim quedar-nos, amagats de la realitat, ahogadats en beviutes i volent que ens deixin sols mentre esperem quin segat ens reserva el destí.”

Amb els anys, Ballinasloe s’ha convertit en una ciutat fantasma, amb una economia immòbil que només retana els indiferents. Els seus clubs buits són els buits ordinaris d’un escapisme ortodox, la vocació nocturna invariable que també és una aniquilació lenta. La ciutat està assabentada per la presència dels altres invisibles que també se n’han anat: els nens suicides del poema de Charles Bukowski, d’on es pren el títol del llibre.

Publicat per Mack Books
Edició rara
Tapa terna amb sobretapa
76 pàgines
160 x 220 mm
ISBN 9781910164310