La vista de Knockalough, una escena ventosa de l’oest d’Irlanda de l’artista Brian Bourke, decora la portada de l’edició de taronja. JOHN P O’SULLIVAN viatja a la llar de Bourke a Connemara abans de la seva exposició de setembre a les Taylor Galleries i del noranta-èns aniversari de l’artista aquest any. Nascuda a Dublin el 1856, Rose Barton es va convertir en una de les pintores d’aquarel més arrebossades de la seva època. TOM DUFFY rendeix homenatge a Barton, que va rebre influència de l’impressionisme i del pintor americà James McNeill Whistler. A la primera meitat del segle XX, la Cuala Press va proporcionar una «plataforma creativa i promocional impresa per a més de trenta artistes, la majoria dels quals eren dones». ANGELA GRIFFITH retraca la fundació de Cuala i descriu la seva producció. En una conversa amb AIDAN DUNNE, l’artista Thomas Brezing li explica que «independentment de les teves intencions, crec que el teu passat influeix en el que fas; sempre hi és. Troba el seu propi camí». Emily Waszak fa servir el folclore japonès i irlandès per abordar la «poètica del dol». MARIANNE O’KANE BOAL visita l’artista a Donegal i conversa sobre la seva producció recent i la seva propera exposició; Stephanie McBridE es sent atreta per les fotografies de natura morta de Sharon Belton, que conviden el mirador a entrar en «l’espai més suau de les coses humils i oblidades»; i PETER MURRAY contempla la pràctica d’Orla O’Byrne, que utilitza objectes trobats en col·leccions de museus, galeries i esglésies. NIAMH NicGHABHANN COLEMAN presenta una selecció de l’art d’aluns dels estudiants que aquest any han acabat els estudis d’art, segons la selecció de les seves facultats. Els lectors també poden consultar la plataforma en línia de l’Irish Arts Review, «New Generation Gallery», que mostra la producció d’estudiants que acaben els estudis de llicenciatura i màster en art de facultats d’arreu d’Irlanda. En altres apartats de l’edició, MARGARITA CAPPOCK analitza l’obra immersiva de Tamsin Snow; RÓISÍN KENNEDY admira les pintures oliades abstractes de John Cronin; i JULIAN CAMPBELL defendeix els retrats de dones de Daniel Maclise, molts dels quals eren de les seves germanes i amigues i van romandre invisibles al públic fins després de la mort de l’artista. Entre les seccions habituals hi ha Art at Auction, Diary of Events i Design Portfolio, de FRANCES McDONALD. Hi ha ressenyes de llibres de Grace O’Sullivan, Philip McEvansoneya, Chiara Harrison Lambe i Theo Dorgan. I, per acabar, la major part de les col·leccions etnogràfiques que conserva el National Museum of Ireland es troben emmagatzemades i no exposades. En el seu article sobre els artefactes tibetans que conserva el museu, PHILIP McEVANSONEYA defendeix que s’exposi tot el material etnogràfic, destacant-ne la creixent importància en la nostra societat diversa. Bon leiu!